PrEP

La PrEP (sigles en anglès de profilaxi preexposició) és una eina de prevenció del VIH. Les autoritats sanitàries dels Estats Units en van aprovar l’ús el 2012, després que alguns estudis en demostressin la seguretat i eficàcia. Des d’aleshores, altres països d’arreu del món també ho estan fent per fer-la accessible a les persones amb més risc d’infectar-se.

En què consisteix la PrEP?

La PrEP és una estratègia de prevenció del VIH que consisteix en què persones VIH-negatives utilitzin medicaments antiretrovirals per reduir el seu risc d’infectar-se. D’acord amb l’evidència científica, té una efectivitat de gairebé el 100% per evitar la transmissió del VIH en les persones que en fan ús de manera consistent.

Quina diferència hi ha amb la PEP?

La profilaxi postexposició (PEP) també és una estratègia de prevenció del VIH en persones VIH-negatives que prenen antiretrovirals però en aquest cas ho fan després d’haver estat potencialment en contacte amb el virus. La PEP és un tractament amb una durada de 28 dies que es dispensa als serveis d’urgències dels hospitals públics. Ha d’iniciar-se el més aviat possible, preferentment en les primeres 6 hores després de l’exposició, i com a màxim dins les 72 hores posteriors a la mateixa.

A qui s’aconsella la PrEP?

Experts i organismes reguladors com l’OMS (Organització Mundial de la Salut) o la Societat Europea Clínica de la Sida (EACS) recomanen la PrEP a les persones sexualment actives que pertanyen als grups de població més exposats al VIH amb els homes gais, bisexuals, altres homes que tenen sexe amb homes i dones transsexuals al capdavant.

Quin medicament es fa servir?

Tot i que n’hi ha d’altres en estudi, per ara l’únic medicament aprovat per fer PrEP rep el nom comercial de Truvada . Es tracta, de fet, d’una píndola que combina dos medicaments: Emtriva (emtricitabina o també anomenada FTC) i Viread (tenofovir també anomenat disoproxil fumarat o TDF).

Té efectes secundaris?

Els medicaments que s’utilitzen per la PrEP són molt segurs i amb un baix perfil de toxicitat. La majoria de les persones que en fan ús no experimenten efectes secundaris i si aquests es presenten acostumen a ser lleus. Malgrat tot, la PrEP ha d’estar prescrita i fer-se sempre amb el seguiment d’un metge especialista per garantir-ne la seguretat.

I si la prenc pel meu compte?

Als països on encara no s’ha aprovat la PrEP, algunes persones decideixen seguir aquesta estratègia preventiva pel seu compte, ja sigui aconseguint Truvada al mercat negre o legalment a través de la importació de genèrics per a ús personal com és el cas del Regne Unit.

Si et planteges fer PrEP pel teu compte has de prendre algunes precaucions: assegurar-te que aquest medicament no sigui contraindicat en el teu cas, verificar que no estàs infectat per VIH i sotmetre’t periòdicament a controls mèdics.

Si és el teu cas, a BCN Checkpoint podem orientar-te sobre com minimitzar els possibles riscos que pot comportar fer PrEP en aquestes condicions.